Enllà, més lluny de les estrelles, a l´altra cara del mirall, on tot és més senzill d´entendre, la porta espera oberta. Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs; comptant, la màgia és la primera, seguint... Els teus somnis t´estan esperant. Vés, no dubtis més, abraça´ls. No el veus? A poc a poc s´acosta. No el sents? El tens al teu costat. L´amor té totes les respostes. És el teu somni, t´estava esperant. Vés no dubtis més, s´escapa. Lluita pels teus somnis, t´estan esperant, fes que siguin certs, abraça´ls. El vent escampa les fulles, el temps arriba i se´n va; mai no em demanis la lluna, ningú la pot agafar. La vida cau, i la pluja, el sol ens pot eixugar, sempre canvia la lluna, pren el que vulgui donar. Pren els teus somnis, t´estan esperant. Vés no dubtis més, s´escapen. Fes que no s´ensorrin, vés-los a buscar, fes que siguin teus, abraça´ls. Lluita pels teus somnis, t´estan esperant, fes que siguin certs, abraça´ls. Fes que no s´ensorrin, vés-los a buscar, fes que siguin certs, abraça´ls. Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant, endins el sentiment és tendre, volem seguir somniant.

A vegades el meu dia a dia aqui sembla ser aquell vell somni que un dia vaig tenir... ara, el meu dia a dia es una relalitat. Aquest pais es un fet i si, per molt que a vegades ens costi de creure, hi ha gent que no viu com nosaltres, hi ha gent que te unes altres costums, altres maneres de fer, de ser, de veure, de viure, de... perque el nostre es el correcte? Perque ells no o fan be?

MAGRADA VIURE CONEGUENT UNA ALTRA REALITAT!

SALUT!

L´Anna, jo. Un gran viatge!

Uns quants dies ja fa que vam arribar a unes terres fins llavors gairebé desconegudes per nosaltres...

La imatge, em penso que em recorda tant en aquell moment... és més, des del meu punt de vista, ho diu tot.

Estavem a punt d'aterrar, no sabia com seria el pais, no sabia que mesperava pero em feia tanta ilusio... Les nou hores de volt havien passat i quan va arribar el moment de tornarnos a posar el cinturo la vam liar.

Resulta que no podiem fer servir aparells electronics pero aixo, nosaltres, ni o vam sentir. Estavem arribant al nostre somni i, la veritat, despres de tantes hores sense saber que fer, voliem inmortalitzar aquell moment. Problema: aquell, segons lasafatu, no era el millor moment.

Questio, que la fotografia la vaig tirar just el moment que es va acostar el senyor asafatu per renyarnos i dirnos que allo que estavem fent no es podia fer.

aaaaaaaaaaaaah... quel donguin! Quin gran moment!

Tinc motles imatges per posar, molts moments que magradaria explicar, transmetre, fervos arribar pero suposo que es gairebe impossible poder explicar el meu dia a dia en aquest pais. no obstant, espero que aquest meu blogger que me fet em serveixi com a fil de contacte per podervos anar posant les imatges mes significatives per mi del viatge, a mes, espero que sigui un espai on jo pugui saber de vosaltres i on, com no, poguem compartir.

Man arribat veus que a Catalunya esta nevant... la veritat es que em costa molt de creure perque aqui fa una calor espatarrant, pero be, cadascu amb lo seu. jo vivint el meu estiu, explicant a la gent dominicana que al meu pais i neva i ells flipant. en canvi, vosaltres, passant la fred... que diferent tot...

soc contenta de ser aqui, molt contenta!!!!